MARGES FLORALS

Els marges florals són un recurs excel·lent en la gestió de l'hort. A banda de la funció evident de fixar la terra i evitar l'erosió, actuen com a reservoris de fauna auxiliar immillorables. En efecte, són un refugi de primera per a sírfids i macrolophus, entre d'altres. Els sírfids adults s'alimenten de pol·len i, per tant, van allà on hi ha flor, ponen els ous i les larves que neixen s'alimenten del pugó. Els macrolophus, per la eva banda, mengen tuta -una plaga letal que afecta les tomaqueres- i també, tot i que en menor mesura, pugó i mosca blanca.

Enguany hem plantat boixacs i capblancs a la finca de Vallmajor (Teià). Aquestes dues espècies presenten l'avantatge que gairebé tenen flor tot l'any. A Rials, però, hi tenim marges plens d'aromàtiques: romaní, sàlvia, espígol i espernallac. El romaní autòcton és una espècie altament indicada per aquest ús, atès que floreix cada vegada que plou. La sàlvia també florirà pràcticament tot l'estiu per poc que plogui. Aviat veurem treure flor les sàlvies, l'espígol i l'espernallac.

La gestió holística de la finca mitjançant l'aplicació dels principis de la permacultura és un dels nostres objectius prioritaris. La diversitat d'usos i conreus ha de garantir aquest balanç, preciós i fràgil: només així garantirem una pràctica agrícola duradora i sostenible. Existeix una pràctica semblant a la dels marges per mantenir a ratlla les plagues que consisteix a plantar algun cereal del tipus blat o civada infestat de pugó (val a dir que el pugó del cereal no afecta l'horta). Amb aquest aliment tan nutritiu, la població de depredadors creix i evita la proliferació del pugó de l'horta en els camps adjacents.

A l'hort mirem d'aconseguir el nostre propòsit afavorint l'equilibri natural dels ecosistemes. A vegades ens en sortim i d'altres no, però sempre n'aprenem alguna cosa!